LLum de Dona Temps de Vacances

A l'estiu cal buscar uns aperitius que entrin bé, lleugers i gustosos. A la cuina a mi sempre m'ha agradat barrejar la fruita amb els guisats, les amanides, les postres... Fan que els plats siguin més digeribles i perfumats.

Aquest aperitiu que us proposo és fàcil i ràpid de preparar-lo i el resultat us sorprendrà.

Aperitiu de kiwi i crema d'anxova

INGREDIENTS:

Llesquetes fines de pa ( millor del dia abans )

Margarina

2- 3 anxoves de l'Escala

Formatge Emmental

Poseu les llesques de pa en una safata per el forn

Barregeu la margarina ( una cullerada sopera ) amb les anxoves amb la mà de morter.

Unteu el pa amb la barreja

Poseu una rodanxa de kiwi al damunt de cada llesca

I per sobre un pols de formatge emmental

Un cop de forn ( preparat per gratinar )

i ja ho podeu servir....

acompanyat amb un còctel de Cassis

Una barreja de gustos, flaires i colors. Temps per assaborir, pensar i somniar. Calma i silenci.
També, disbauxa. Confondre la nit amb el dia, el son amb la vigília, un cos amb un altre cos...

I com aperitiu d'estiu: Còctel de " Cassis"

_ Vi blanc fresc i sec o cava brut

_ Una mida de " licor de Cassís" ( licor francès fet amb groselles negres macerades amb alcohol neutre).
_ Servir-ho amb copes flauta


Sempre és un gran plaer tenir a la Joana als fogons

Moltes Gràcies per la teva visita

Pollastre amb curry i verduretes musa style

Avui els fogons de la cambra fosca s'omplen de màgia,envaïts d'aire fresc ple
de vida com si de cop cada fulla què emmarca la capçalera del seu bloc
ens deixes anar una mica d'història , de vida passada plena de futur encomanant la seva dolçor i el punt d'humor què la caracteritza ja sabeu de qui parlo no?

Efectivament !!! la MUSA dels blocs en potencia

directe des de la seva Moleskine ens regala aquest




Que consti que me’l va ensenyar a fer una amiga de Chotisland, però!

Ingredients (per a 3 persones. Ves, si a casa som 3, aquestes són les mides que conec)
- pit de pollastre filetejat
- ¾ de pebrot vermell (últimament hi poso un pebrot vermell sencer)
- ½ pebrot verd
- 1 ceba
- soja germinada, tanta com vulgueu
- ¼ de carbassó
- tres (o cinc segons la gana, juas) punys d’arròs
- una dent d’all
- sal, oli, aigua

- i, ojo al dato: el curry. Jo faig anar aquest,

que el meu contacte me’l passa de contraban de Mandril, perquè quan una viu a la Catalunya profunda amb prou feines trobes curry decent al supermercat. Aquest jo el trobo boníssim, i tot i que diu ser picant, a mi no m’ho sembla pas gaire.

Poseu-hi les verduretes que us agradin, eh?

Primerament, MANS NETES! xDDDD
Val, després posem l’arròs a bullir per una banda amb aigua amb sal i una dent d’all.
Per una altra banda ens entretenim a tallar els pebrots a bastonets, com si volguéssim fer samfaina. La ceba, com més petita i fina millor, i el carabassó, feu-lo a làmines.

Ho salem i ho posem a sofregir. Jo, com que sóc així de guai i no em sé els temps de cocció de les verdures, primer poso la ceba, perquè a mi m’agrada que quedi ben sofregida. Després el pebrot vermell, i al cap de no-res, el verd i el carabassó. Es deixa a tapat i a foc lent i es va remenant de tant en tant, i al cap d’una estona hi afegim la soja germinada. Quan el pebrot vermell es trenqui sense fer soroll (vull dir, quan apretem un bastonet amb l’espàtula i es trenqui sense dificultats), tapem la paella, apaguem el foc i ho deixem a una banda.

Mentrestant, segurament que l’arròs ja estarà bullit i l’haurem deixat escórrer a un costat.
Llavors, ara que tenim un moment de calma, passem els filets de pollastre per la planxa a l’estil vuelta y vuelta, que s’acabaran de coure a la paella amb les verduretes.

Si cuinem amb molt d’amor, ens podem entretenir a tallar els filets a trossets petits; i si no cuinem amb tan amor o tenim pressa, doncs posem els filets tal qual surten de la planxa a la paella.
Un cop fet això ha arribat el moment d’afegir el curry. Abans que res, però, aboqueu un got (o un got i mig, ja ho veureu vosaltres, l’aigua més o menys ha de cobrir la mescla) d’aigua a la paella amb les verdures i el pollastre.

El curry que gasto jo va en pastilles (sembla haixix, tu xDDD),



i la cosa està que un cop l’aigua és a la paella, tornem a encendre el foc (ara foc fort, que l’aigua bulli ràpid) i anem llescant una pastilla de curry i anem deixant caure les làmines aleatòriament per la paella. El curry es desfarà amb l’aigua i al cap de no-res haurà fet la salsa. No us entretingueu amb el foc, que es beu l’aigua molt de pressa i pot ser que us quedeu sense salsa! Quan veieu que el material ja té la textura desitjada, apagueu el foc i ja es pot menjar, junt amb l’arròs.

Apa, bon profit!

MOLTES GRÀCIES MUSA

EFE I LA PAELLA

RECEPTA DE LA PAELLA

(QUE NOSALTRES ANOMENEM ARRÒS)

SEGONS LA MARE D’EFE

La batalla de la paella es lliura en tres fronts:

el caldo de peix, el sofregit i l’arròs.

El caldo de peix es pot fer amb morralla —la morralla després es llança— o amb una pastilla d’aquelles de caldo. Es fa servir de dues maneres diferents, també. O bé es bull en l’aigua que hi afegirem o bé se li posa a l’arròs directament. Cal no oblidar que si optem per l’opció pastilla haurem de posar menys sal.

El sofregit. El sofregit s’ha de fer a foc lent. Es fa amb dos dits d’oli que es calfa molt fins que comença a eixir-ne fum. Llavors l’apartem del foc i li afegim la nyora. La nyora és ... Atenció, molta atenció: la nyora s’ha de moure molt a pressa a la paella per a que no es creme i, un cop feta, se n’ha de traure. Hi afegim la cabeça d’alls i el pebrot. Totes les coses a mesura que es vagen fregint, les anem traent i posant en un plat apart. L’última a cosa a fer-se acostuma a ser la cabeça d’alls. A la cabeça d’alls també l’anomenem perdiu. Em sembla que és per una analogia visual entre la cabeça d’alls i el cul d’una perdiu. Però ho hauria de preguntar. Després de la perdiu, hi fem la tonyina o el peix o semblant que tinguem.

Una vegada fet l’anterior, li toca el torn a l’arròs. El posem a la paella junt amb la tomata ratllada i els barregem. Prèviament, això sí, l’arròs ha estat garbellat i llavat (rentat). Hi ha qui diu que l’arròs no es llava, perquè si el llaves perd el midó i coses semblant. Però segons la tradició de la meua família, sí que es llava. I a l’arròs no li passa res.

A la barreja d’arròs i tomata, se li afegeix la nyora que hem picat abans i el caldo de peix. Per a no trobar els trossets de nyora a l’arròs el millor és colar-la junt amb el caldo de peix. S’hi posen els trossos sofregits amb una mica d’estètica. I s’hi posa també el suquet que ha anant deixant el sofregit al plat on anàvem deixant les coses quan les apartàvem de la paella.

Observacions: l’aigua que se li afegesca se li ha de posar calenta. I la mesura varia segons les menes d’arròs, però acostuma a estar pels voltants del doble de l’arròs posant —que es mesura amb tassetes, evidentment.

Una altra: si se li afegeix verdura —bajoqueta, garrofó, etc— cal fer-ho al mateix temps que l’arròs. Si és fresca cal bullir-la abans, si és congelada no.

I una altra, molt important: l’arròs mai no es tapa, ni es fica al forn. Ni es guarda per a després. El que no es menja, el llança a la brossa.

Temps de tota l’operació: 20-30 minuts

Ingredients: 1 tasseta d’arròs per persona

1 pebrot (o més)

1 nyora —substituïble per safrà en cas de catàstrofe mundial

1 cabeça d’alls

1 tomata xicoteta per a ratllar

Peix: tonyina o semblants. Com més sucre més dolç.

Oli, sal i aquesta mena de coses.

Història de les observacions:

L’arròs que acabe d’escriure és el que fa ma mare a casa meua. És l’arròs que ella va aprendre a fer de sa mare i supose que aquesta de la seua i qui sap si, reculant reculant, no hi tindria a veure alguna cosa l’Eva mitocondrial.

Aquest arròs no és ben bé paella o la paella estàndar. Segons sembla la paella com cal no du peix, sinó que es fa amb aus de corral i conill. Aquesta és la paella en sentit estricte. A Alacant, però, l’arròs es fa generalment amb peix per raons òbvies —el mar que tenim allà al costat. Per això aquest arròs és un arròs de peix. I per això no cal limitar l’arròs a un únic peix, sinó que pot fer-se amb allò que el cuiner o cuinera tinga a mà: sèpia, calamars, etc.

Darrerement, hi ha la moda, que sembla ser que s’ha generalitzat als restaurants, de donar-li un cop de forn a l’arròs. A casa meua, això no s’ha vist mai.

Pel que fa a llavar l’arròs, que també és una qüestió polèmica, a la família eren partidaris de fer-ho els tios de ma mare L i L. L dona i L home. Aquest darrer. L home era molt famós pels seus arrossos. Va treballar al iot d’un alcalde o governador. I quan la guerra va caure de l’altre costat i s’hi va passar tres anys o alguna cosa així.

Pel que fa a colar la nyora, la font de la idea és mon tio L —sí, també és L— germà de ma mare, que va veure que ho feien als restaurants. Potser no és tradicional, però és útil i és net.

Doncs Apa!! A gaudir d'aquest arrós d'Alacant gentilesa d'Efe per la blogeria

i onixeta us diu:

el què diu un amic seu de la Catalunya Tropical

"Que qui guisa salat guisa pal gat i qui guisa dolç guisa pa tots!"(gràcies per la dita Albert )


Moltes gràcies EFE

vindrà EFE

Eiiiiiiii! què feu aquí?

MARXEU!!!!!

M'estic arreglant perquè m'han dit què vindrà efe amb una recepta!!

us imagineu un arrós d'aquells com cal ?

ummmmmmm estic emocionada !!!
vull estar perfecte

ara no se què posar-me el vull impactar vull estar preciosa per quan vingui

vaaaaaaa marxeu què tinc vergonya




m'estic aprenent l'himne què com m'han dit què és l'ambaixador d'Alacant crec què li he de fer els honors aiiiiix estic mes nerviosa què aquells de Bienvenido Mister Marshall , americanoooooooooo uiiiiiii no!!! què és allò de les xiques i les palmeres