LLum de Dona Temps de Vacances

A l'estiu cal buscar uns aperitius que entrin bé, lleugers i gustosos. A la cuina a mi sempre m'ha agradat barrejar la fruita amb els guisats, les amanides, les postres... Fan que els plats siguin més digeribles i perfumats.

Aquest aperitiu que us proposo és fàcil i ràpid de preparar-lo i el resultat us sorprendrà.

Aperitiu de kiwi i crema d'anxova

INGREDIENTS:

Llesquetes fines de pa ( millor del dia abans )

Margarina

2- 3 anxoves de l'Escala

Formatge Emmental

Poseu les llesques de pa en una safata per el forn

Barregeu la margarina ( una cullerada sopera ) amb les anxoves amb la mà de morter.

Unteu el pa amb la barreja

Poseu una rodanxa de kiwi al damunt de cada llesca

I per sobre un pols de formatge emmental

Un cop de forn ( preparat per gratinar )

i ja ho podeu servir....

acompanyat amb un còctel de Cassis

Una barreja de gustos, flaires i colors. Temps per assaborir, pensar i somniar. Calma i silenci.
També, disbauxa. Confondre la nit amb el dia, el son amb la vigília, un cos amb un altre cos...

I com aperitiu d'estiu: Còctel de " Cassis"

_ Vi blanc fresc i sec o cava brut

_ Una mida de " licor de Cassís" ( licor francès fet amb groselles negres macerades amb alcohol neutre).
_ Servir-ho amb copes flauta


Sempre és un gran plaer tenir a la Joana als fogons

Moltes Gràcies per la teva visita

Pollastre amb curry i verduretes musa style

Avui els fogons de la cambra fosca s'omplen de màgia,envaïts d'aire fresc ple
de vida com si de cop cada fulla què emmarca la capçalera del seu bloc
ens deixes anar una mica d'història , de vida passada plena de futur encomanant la seva dolçor i el punt d'humor què la caracteritza ja sabeu de qui parlo no?

Efectivament !!! la MUSA dels blocs en potencia

directe des de la seva Moleskine ens regala aquest




Que consti que me’l va ensenyar a fer una amiga de Chotisland, però!

Ingredients (per a 3 persones. Ves, si a casa som 3, aquestes són les mides que conec)
- pit de pollastre filetejat
- ¾ de pebrot vermell (últimament hi poso un pebrot vermell sencer)
- ½ pebrot verd
- 1 ceba
- soja germinada, tanta com vulgueu
- ¼ de carbassó
- tres (o cinc segons la gana, juas) punys d’arròs
- una dent d’all
- sal, oli, aigua

- i, ojo al dato: el curry. Jo faig anar aquest,

que el meu contacte me’l passa de contraban de Mandril, perquè quan una viu a la Catalunya profunda amb prou feines trobes curry decent al supermercat. Aquest jo el trobo boníssim, i tot i que diu ser picant, a mi no m’ho sembla pas gaire.

Poseu-hi les verduretes que us agradin, eh?

Primerament, MANS NETES! xDDDD
Val, després posem l’arròs a bullir per una banda amb aigua amb sal i una dent d’all.
Per una altra banda ens entretenim a tallar els pebrots a bastonets, com si volguéssim fer samfaina. La ceba, com més petita i fina millor, i el carabassó, feu-lo a làmines.

Ho salem i ho posem a sofregir. Jo, com que sóc així de guai i no em sé els temps de cocció de les verdures, primer poso la ceba, perquè a mi m’agrada que quedi ben sofregida. Després el pebrot vermell, i al cap de no-res, el verd i el carabassó. Es deixa a tapat i a foc lent i es va remenant de tant en tant, i al cap d’una estona hi afegim la soja germinada. Quan el pebrot vermell es trenqui sense fer soroll (vull dir, quan apretem un bastonet amb l’espàtula i es trenqui sense dificultats), tapem la paella, apaguem el foc i ho deixem a una banda.

Mentrestant, segurament que l’arròs ja estarà bullit i l’haurem deixat escórrer a un costat.
Llavors, ara que tenim un moment de calma, passem els filets de pollastre per la planxa a l’estil vuelta y vuelta, que s’acabaran de coure a la paella amb les verduretes.

Si cuinem amb molt d’amor, ens podem entretenir a tallar els filets a trossets petits; i si no cuinem amb tan amor o tenim pressa, doncs posem els filets tal qual surten de la planxa a la paella.
Un cop fet això ha arribat el moment d’afegir el curry. Abans que res, però, aboqueu un got (o un got i mig, ja ho veureu vosaltres, l’aigua més o menys ha de cobrir la mescla) d’aigua a la paella amb les verdures i el pollastre.

El curry que gasto jo va en pastilles (sembla haixix, tu xDDD),



i la cosa està que un cop l’aigua és a la paella, tornem a encendre el foc (ara foc fort, que l’aigua bulli ràpid) i anem llescant una pastilla de curry i anem deixant caure les làmines aleatòriament per la paella. El curry es desfarà amb l’aigua i al cap de no-res haurà fet la salsa. No us entretingueu amb el foc, que es beu l’aigua molt de pressa i pot ser que us quedeu sense salsa! Quan veieu que el material ja té la textura desitjada, apagueu el foc i ja es pot menjar, junt amb l’arròs.

Apa, bon profit!

MOLTES GRÀCIES MUSA

EFE I LA PAELLA

RECEPTA DE LA PAELLA

(QUE NOSALTRES ANOMENEM ARRÒS)

SEGONS LA MARE D’EFE

La batalla de la paella es lliura en tres fronts:

el caldo de peix, el sofregit i l’arròs.

El caldo de peix es pot fer amb morralla —la morralla després es llança— o amb una pastilla d’aquelles de caldo. Es fa servir de dues maneres diferents, també. O bé es bull en l’aigua que hi afegirem o bé se li posa a l’arròs directament. Cal no oblidar que si optem per l’opció pastilla haurem de posar menys sal.

El sofregit. El sofregit s’ha de fer a foc lent. Es fa amb dos dits d’oli que es calfa molt fins que comença a eixir-ne fum. Llavors l’apartem del foc i li afegim la nyora. La nyora és ... Atenció, molta atenció: la nyora s’ha de moure molt a pressa a la paella per a que no es creme i, un cop feta, se n’ha de traure. Hi afegim la cabeça d’alls i el pebrot. Totes les coses a mesura que es vagen fregint, les anem traent i posant en un plat apart. L’última a cosa a fer-se acostuma a ser la cabeça d’alls. A la cabeça d’alls també l’anomenem perdiu. Em sembla que és per una analogia visual entre la cabeça d’alls i el cul d’una perdiu. Però ho hauria de preguntar. Després de la perdiu, hi fem la tonyina o el peix o semblant que tinguem.

Una vegada fet l’anterior, li toca el torn a l’arròs. El posem a la paella junt amb la tomata ratllada i els barregem. Prèviament, això sí, l’arròs ha estat garbellat i llavat (rentat). Hi ha qui diu que l’arròs no es llava, perquè si el llaves perd el midó i coses semblant. Però segons la tradició de la meua família, sí que es llava. I a l’arròs no li passa res.

A la barreja d’arròs i tomata, se li afegeix la nyora que hem picat abans i el caldo de peix. Per a no trobar els trossets de nyora a l’arròs el millor és colar-la junt amb el caldo de peix. S’hi posen els trossos sofregits amb una mica d’estètica. I s’hi posa també el suquet que ha anant deixant el sofregit al plat on anàvem deixant les coses quan les apartàvem de la paella.

Observacions: l’aigua que se li afegesca se li ha de posar calenta. I la mesura varia segons les menes d’arròs, però acostuma a estar pels voltants del doble de l’arròs posant —que es mesura amb tassetes, evidentment.

Una altra: si se li afegeix verdura —bajoqueta, garrofó, etc— cal fer-ho al mateix temps que l’arròs. Si és fresca cal bullir-la abans, si és congelada no.

I una altra, molt important: l’arròs mai no es tapa, ni es fica al forn. Ni es guarda per a després. El que no es menja, el llança a la brossa.

Temps de tota l’operació: 20-30 minuts

Ingredients: 1 tasseta d’arròs per persona

1 pebrot (o més)

1 nyora —substituïble per safrà en cas de catàstrofe mundial

1 cabeça d’alls

1 tomata xicoteta per a ratllar

Peix: tonyina o semblants. Com més sucre més dolç.

Oli, sal i aquesta mena de coses.

Història de les observacions:

L’arròs que acabe d’escriure és el que fa ma mare a casa meua. És l’arròs que ella va aprendre a fer de sa mare i supose que aquesta de la seua i qui sap si, reculant reculant, no hi tindria a veure alguna cosa l’Eva mitocondrial.

Aquest arròs no és ben bé paella o la paella estàndar. Segons sembla la paella com cal no du peix, sinó que es fa amb aus de corral i conill. Aquesta és la paella en sentit estricte. A Alacant, però, l’arròs es fa generalment amb peix per raons òbvies —el mar que tenim allà al costat. Per això aquest arròs és un arròs de peix. I per això no cal limitar l’arròs a un únic peix, sinó que pot fer-se amb allò que el cuiner o cuinera tinga a mà: sèpia, calamars, etc.

Darrerement, hi ha la moda, que sembla ser que s’ha generalitzat als restaurants, de donar-li un cop de forn a l’arròs. A casa meua, això no s’ha vist mai.

Pel que fa a llavar l’arròs, que també és una qüestió polèmica, a la família eren partidaris de fer-ho els tios de ma mare L i L. L dona i L home. Aquest darrer. L home era molt famós pels seus arrossos. Va treballar al iot d’un alcalde o governador. I quan la guerra va caure de l’altre costat i s’hi va passar tres anys o alguna cosa així.

Pel que fa a colar la nyora, la font de la idea és mon tio L —sí, també és L— germà de ma mare, que va veure que ho feien als restaurants. Potser no és tradicional, però és útil i és net.

Doncs Apa!! A gaudir d'aquest arrós d'Alacant gentilesa d'Efe per la blogeria

i onixeta us diu:

el què diu un amic seu de la Catalunya Tropical

"Que qui guisa salat guisa pal gat i qui guisa dolç guisa pa tots!"(gràcies per la dita Albert )


Moltes gràcies EFE

vindrà EFE

Eiiiiiiii! què feu aquí?

MARXEU!!!!!

M'estic arreglant perquè m'han dit què vindrà efe amb una recepta!!

us imagineu un arrós d'aquells com cal ?

ummmmmmm estic emocionada !!!
vull estar perfecte

ara no se què posar-me el vull impactar vull estar preciosa per quan vingui

vaaaaaaa marxeu què tinc vergonya




m'estic aprenent l'himne què com m'han dit què és l'ambaixador d'Alacant crec què li he de fer els honors aiiiiix estic mes nerviosa què aquells de Bienvenido Mister Marshall , americanoooooooooo uiiiiiii no!!! què és allò de les xiques i les palmeres

TARAMBANA'S SECRET

Avui als fogons tenim l'honor de publicar el secret mes ben guardat de la Tarambana

el seu famós Plumb cake i les Munster Cookies






Ingredients:

250grams de farina
150grams de sucre
150grams de mantega fosa, cal posar-la quan no estigui calenta!
3 ous
1 cullerada de crema de llet
½ sobre de llevat
Xocolata a trossets.

Preparats?

Doncs comencem!

Primer de tot ens posem un davantal, no fos cas que ens embrutéssim i, després de comprobar que ens queda mono mono podem començar!

El primer que cal fer és fondre la mantega en un cassó de cuina. Així un cop desfeta podem deixar que es vagi refredant mentre nosaltres enllestim les altres parts de la recepta.

Cal batre els ous i el sucre fins a formar una crema. Un cop s’ha format afegir-hi la cullerada de crema de llet, la mantega (potser cal esperar a que s’acabi de refredar!), la farina i el llevat.

Finalment afegir els trossets de xocolata. Si teniu sort, trobareu alguna botiga on us venguin “gotetes de xocolata” per fer cookies. Sinó podeu ser expeditius: embolcallar una rajola de xocolata amb un drap de cuina, agafar una mà de morter i començà a picar fins que qeudi ben trencada.

Col•locar tota la massa dins un recipient, que prèviament haurem untat amb mantega perquè no se’ns enganxi res.

Posar-ho la meravella que us ha quedat al forn a 180º durant 30 minuts – 45. Cal tenir el forn calent abans.

I, mentre espereu que el “Ding” del forn soni, recordeu a endreçar la cuina i a netejar tots els estris! Jo sóc una mica maniàtica de l’ordre i sempre vaig netejant a mesura que embruto!

Espero que us quedi bé!

Cookies

Ingredients:

150 grams de mantega

250 grams de sucre moreno

2 cullerades soperes de llet

1 cullerada de vainilla líquida (opcional, jo no n‘hi vaig posar!)

1 ou

200 grams de farina

½ culleradeta petita de sal

¾ de sobre llevadura (jo n’hi vaig posar una mica més!)

Trossets de xocolata, panses, fruits secs...

Nois i noies, l’elaboració és facilíssima! Fins i to jo me’n vaig ensortir:

Tot tot tot, per la minipimer! Un cop triturat s’ha de posar amb molta paciència la massa sobre la plata de forn, prèviament coberta amb paper d’alumini i mantega, o bé amb paper vegetal.

Amb l’ajut d’un cullera, anar fent la forma de la galeta. Cal posar-les molt molt, però molt!, separades, perquè amb l’escalfor es van eixamplant.

Quan les tens totes ben col·locadetes, hi afegeixes la xocolata, les panses, o els fruits secs!

Després 20 minuts al forn ben calent. Les heu de treure quan encara estiguin tovetes, quan el cantó es comenci a torrar. Perquè a fora ja s’endureixen. Si espereu massa se us cremaran!

Sols em queda dir moltes gràcies Anna Tarambana per enviar i compartir els teus secrets als Fogons de la Cambra Fosca

Netejant

Estic molt nerviosa avui ve la Tarambana i no se que posar-me per estar mona mona

quins nervis!! ella que és tan ordenada !!!!! aiiii

crec què em posaré el vestit de la Hello Kitty suposo que li agradara
aiaiaiaiaaa

COUS COUS BANALISTA

Pel cuscús:
1 got de cuscús
1 got d'aigua
2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
Sal

Per l'acompanyament:
1 ceba
1 pebrot vermell
1 albergínia
1 carabassó
2 naps
2 pastanagues
3 tomàquets madurs
1 pot de tomàquet concentrat
Llonganissa (el que segons on en diuen botifarra o salsitxes: carn cua dins d'un budell)
Llonganissa amb pebre vermell
Pollastre
Coll de corder
Aigua o brou de carn o verdures
1 raig d'oli d'oliva
1 fulla de llorer
Harissa (pasta de pebre vermell picant, pebrot, all, coriandre, menta... )
Sal
Pebre

Aquest cuscús me'l va ensenyar a fer una noia de l'Àfrica francòfona, quan vaig estar estudiant a França, i és collonut.

La preparació del cuscús que trobem per aquí és molt senzilla, ja que acostuma a venir tractat de tal manera que realment no li cal cocció.

Posem en un recipient gran un got d'aigua i l'escalfem fins que bulli, hi afegim la sal, retirem del foc i tot seguit hi aboquem un got igual de cuscús repartint-lo en forma de pluja. Hi tirem un raig d'oli, tapem i esperem cinc minuts. Destapem, hi tirem un altre raig d'oli i, amb una forquilla o amb les mans, separem els grans de cuscús. I ja està. Podeu afegir-hi unes panses, si voleu. Ideal per acompanyar qualsevol plat de carn o per afegir a l'amanida.

Agafem tota la resta d'ingredients i els tallem a daus. Salpebrem les carns.

Prenem una altra cassola gran, la posem al foc i hi afegim un bon raig d'oli. Hi posem les carns i totes les verdures, el tomàquet concentrat, el llorer, una o dues bones cullerades d'harissa i ho cobrim tot d'aigua o de brou. Deixem coure fins que s'evapori l'aigua o estigui tot cuit.

Als catalans ens sembla mentida, amb la nostra cultura del sofregit, que aquesta manera de coure-ho tot junt i alhora doni bon resultat, però mai ningú no s'ha queixat del meu cuscús, sempre n'he rebut les felicitacions més sinceres.

Ho presentarem a la taula en dos recipients diferents i dues culleres, que cadascú s'ho serveixi com vulgui, separadet o tot barrejat, això va a gustos.

Doncs apa! A llepar-se els dits! Que això està de conya!

Moltes gràcies Banalista !!!!

per obsequiar-nos amb aquesta magnifica recepta

Truita de Patata i ceba

(quant cuino... solo obrir una Voll-Damm... si puc... i vaig bebent i cuinant... sense presses... tot al seu temps)



Recepta senzilleta i econòmica. La truita de patata i ceba no té cap misteri.



Peró vull explicar com la faig jo. Les truites, com l'arròs, cada un les fa d'una manera diferent. Jo vaig viure 5 anys a Còrdova i, al costat de la Mezquita i havia un "bar"... més una tasca que un bar, de fet.. perquè era un local molt i molt vell, amb només una barra de fusta que podia fer com a molt, un metre i vint centímetres d'alçada...

Darrera la barra, un munt de botes de vi i, a l'esquerra en un racó, dues iaies fent truites de patates tot el dia. Només hi havia truita de patates i pernil. Les dues úniques coses que tenien per "picar".

Servíen la millor truita de patates que he tastat mai. Una truita altíssima. Feia uns deu centímetres d'alt. I vaig fer-hi moltes hores averiguant els secrets d'aquella recepta.

Des de llavors, jo la faig així:

Per a fer una molt bona truita de patata i ceba i que sigui alta, necessitem una paella alta de costat. La vora ha de fer com a poc 6 o 8 centímetres d'alt.

Cal pelar i tallar les patates en llesques d'uns 4 centímetres de gruix. La ceba, pelar-la, partirla per la meitat i tallar-la al través, llescada, en llesques també d'uns 4 o 5 centímetres d'ample.

Es posa la ceba a estofar amb molt poquet oli, una mica de sal i tapada perquè l'aigua que desprèn vagi incorporant-se a la cocció i la deixi cuita i tobeta. És important que el foc estigui molt baix i remanar-la de tant en tant perquè no es cremi. Si es crema, la ceba marganteja. s'ha de fer coure fins just abans que comenci a agafar color, apagar el foc i deixar-la reposar tapada.

Les patates també s'han d'estofar. Es posen en una fregidora amb oli abundant, que les cobreixi, i amb el foc baix. No s'han de daurar, no s'han de fregir. Han de quedar tendres, cuites en oli sense arribar a dorar-se. S'han d'estofar per tandes si, com en el meu cas, no teniu una fregidora industrial. I posar-les a escòrrer d'oli en un escorredor.

Els ous, els deixato de dos en dos i els vaig posant un cop mesclats en un recipient (un bol) ben gros. Poso ous, capa de patata (salant-les lleugerament) i capa de ceba. I vaig repetint, ous, patata, ceba. Cal que la patata i la ceba s'empapin d'ou.

I ho deixo uns cinc minuts empapant.

Després amb la paella fonda al foc i l'oli suficient per humitejar tota la superfície de la paella (repartint-lo en fer-la tombar, és a dir molt poquet oli però que no quedi cap raconet sec) , hi aboco la barreja de ou, patata i ceba. La paella ha de ser calenta sense fumejar. I, inmediatamentdesprés d'abocar-hi els ingredients, tapar-los i abaixar el foc.

Tot el secret perquè surti bé la truita (que quedi cuita per dins, ben lligada i gens cremada per fora malgrat l'alçada) està en mantenir el foc baix, la truita sempre tapada, i donar lleus cops amb el mànec de la paella fent "rotar" la truita, perquè no s'enganxi i es reparteixi el calor de la cocció.

S'ha de girar la truita (tombar-la, fent servir un plat soper) com a poc 8 vegades, perque vagi coent des de tots dos costats. És una cocció lenta, a foc baix i aprofitant la humitat gràcies a la tapa. A partir de la tercera vegada que es tomba la truita, es va prement amb una escumadora i, si es fan uns foradets amb una forquilla per tota la superficie, l'ou sobrer surt i acaba d'ajudar a la compactació exterior. Poc a poc, quan es compacta per dins, l'aspecte exterior es va consolidant i agafa la forma "normal" de la truita, amb vores ben definides.

En acabar la cocció... es deixa uns vint minuts a temperatura ambient. I... a gaudir-ne!!!!

De les moltes receptes que te en Gatot he triat aquesta , perquè sembla que tots en sabem de fer una truita de patata i ceba ,però si seguiu el seu consell veureu el què és menjar una Bona truita Feu-me cas
Onixeta

Na Joana de LLum de Dona avui ens porta tres receptes, que no requereixen dots de cuiner. Només cal disposar d'una horeta. I a més són molt econòmiques. L'únic és que les tres juntes no les podem fer servir com a menú, perquè la proporció d'Hidrats de Carboni és alta.

Truita de farina o crespell

Ingredients:

_ 2 cullerades soperes de farina

_ 2 - 3 cullerades de llet

_ 2 ous

_ Barrejar la farina amb la llet i deixatar-hi els ous

_ Fregir amb oli d'oliva a la paella. Volta i volta.

_ Sal optativa

Grasoletes de bacallà

Ingredients:

_ La pasta anterior

_ Afegir-hi bacallà esqueixat i desasalat

_ All i julibert picat

_ Fregir amb oli ben calent, agafant-ho a cullerades.

_ Es poden menjar fredes o calentes

De postres: Torradetes de Santa Teresa

Ingredients:

_ pa sec

_ llet

_ 1- 2 ous

_ sucre

_ Deixar estovar el pa amb la llet. Escórrer l'excés de llet en un paper de cuina i passar per ou batut. Fregir amb oli d'oliva

_ Posar en una safata amb paper de cuina ( per empapar l'excés d'oli )

_ Un polsim de sucre i deixar-les refredar

LA XICA ens fa crema catalana

Ingredients:

6 ous
1 litre de llet fresca
10 grams de midó
150 grams de sucre
la pell d'una llimona
una branca de canyella
1.Per començar, s'ha de fer bullir la llet, juntament amb la pell de llimona i la canyella. Tot seguit, la deixarem refredar i la colarem.
2.A banda, separem els rovells de les clares. Dins d'una cassola, barregem els rovells amb el sucre, i ho remenem bé, fins que quedi ben espès i d'un color més clar.
3.Dins d'un got, hi posem el midó i el diluim amb una mica de llet, tot afegint-lo als rovells barrejats amb sucre. Un cop fet això ho posem tot junt amb la llet i ho portem a ebullició, a foc molt suau i sense parar de remenar. Heu de vigilar que no bulli del tot, perquè sinó els ous es tallarien.
4.Un cop fet això, ja ho podrem posar en cassoletes o recipients individuals, ho deixem refredar, i au! llest per menjar (recomanació: si no teniu pala, per fer el sucre cremat com a decoració, sempre hi podeu espolvorejar una mica de canyella per sobre, que també queda la mar de bo)
A veure si us animeu, que ja veieu que no és massa complicat! Onixeta, aquesta és perquè te l'apuntis! ;)

Moltes Gràcies LA XICA amb tu obro la categoria de postres típics dels països catalans

Mr.Bean fa Trufes

300 gr de xocolata negra

200 gr de xocolata blanca

100 gr de mantega

Ho escalfem al µ-ones i barregem bé

Afegim un pot petit de llet condensada

i una copeta de licor

deixem refredar

i....

(Com podeu veure Aquesta delícia amb la què ens Obsequia Mr Bean mes fàcil no pot ser)

Moltes Gràcies Mr Bean

COCOS o COCADAS DE L' ARARE

"Cocos" (a Castella, on vaig aprendre aquesta recepta, li deien "cocadas")

Ingredients:

- Coco ratllat (el que vulgueu, depenent de la quantitat de persones que n'hagi de menjar)

- Sucre

- Ous (molts) vaig fer servir 14 rovells, però això ho heu d'anar veient, a mesura que aneu pastant amb les mans, que la mateixa pasta va demanant més ou (o no, que si n'hi hagués massa, després no es courien bé. Cal donar-li la consistència justa. Després "sempre" s'endureixen, però és igual.

Per tenir una idea, a mi em van sortir 62 cocos, amb aquestes proporcions:

1/2 kg. de coco

1/2 kg. de sucre

14 rovells d'ou (o sigui, només els rovells. Les clares es poden aprofitar per fer una truita)

Procediment:

Barrejar el coco amb el sucre i tots els rovells, ben deixetats.

Fer petites "piràmides" o boletes (jo normalment en faig piràmides perquè m'agrada més la forma, però tot és qüestió d'estètica)

Disposar-les en una plata de forn (jo ho vaig fer en dues vegades, no m'hi cabia tot en una i com que volia que tots es doréssin per igual, vaig fer dues fornades. Si poseu una safata a dalt i una altra a baix també es pot, però cal anar canviant les safates perquè sinó una queda més daurada que l'altra)

En uns 15 minuts - aprox.- estan fetes. Jo tinc forn elèctric. El vaig posar una estona abans en la posició "escalfor per aire calent", sense encendre ni la part de baix ni la part de dalt. 120º de temperatura. No em vaig moure d'allà (o no gaire. O sigui, no vaig fer "cocos al pc", perquè hi havia el risc que es creméssin).

Et c'est tout:

- Bon apetit!

(Així embolicats ,amb tot el carinyo i bon gust Arare en fa un present , materialitzant la seva dolçor en petites piràmides de Coco )

GRÀCIES ARARE

Carabassó Alepsi

Ingredients: un carbassó, oli, sal i vinagre de mòdena

Preparació: Netegeu bé el carbassó (el verd, no siguem obscens, eh? xDDD). Agafeu un pela patates (sí, aquells utensilis extranys, sabeu?) i comenceu a fer làmines de carbassó, ben finetes (tant és si les feu rodones com si les feu allargades).

Poseu les làmines a sobre d'un plat, hi poseu una miqueta de sal, i feu una vinagreta ben forta amb el vinagre de mòdena i l'oli. Banyeu el carbassó amb la vinagreta, i ja és a punt.

Sembla una marranada, així escrit, però en sèrio és molt bo!

Au ja ha quedat desvelat "el gran misteri". xDDDD

Certifico que es bonisim

Gràcies Alepsimolt bo