Truita de Patata i ceba

(quant cuino... solo obrir una Voll-Damm... si puc... i vaig bebent i cuinant... sense presses... tot al seu temps)



Recepta senzilleta i econòmica. La truita de patata i ceba no té cap misteri.



Peró vull explicar com la faig jo. Les truites, com l'arròs, cada un les fa d'una manera diferent. Jo vaig viure 5 anys a Còrdova i, al costat de la Mezquita i havia un "bar"... més una tasca que un bar, de fet.. perquè era un local molt i molt vell, amb només una barra de fusta que podia fer com a molt, un metre i vint centímetres d'alçada...

Darrera la barra, un munt de botes de vi i, a l'esquerra en un racó, dues iaies fent truites de patates tot el dia. Només hi havia truita de patates i pernil. Les dues úniques coses que tenien per "picar".

Servíen la millor truita de patates que he tastat mai. Una truita altíssima. Feia uns deu centímetres d'alt. I vaig fer-hi moltes hores averiguant els secrets d'aquella recepta.

Des de llavors, jo la faig així:

Per a fer una molt bona truita de patata i ceba i que sigui alta, necessitem una paella alta de costat. La vora ha de fer com a poc 6 o 8 centímetres d'alt.

Cal pelar i tallar les patates en llesques d'uns 4 centímetres de gruix. La ceba, pelar-la, partirla per la meitat i tallar-la al través, llescada, en llesques també d'uns 4 o 5 centímetres d'ample.

Es posa la ceba a estofar amb molt poquet oli, una mica de sal i tapada perquè l'aigua que desprèn vagi incorporant-se a la cocció i la deixi cuita i tobeta. És important que el foc estigui molt baix i remanar-la de tant en tant perquè no es cremi. Si es crema, la ceba marganteja. s'ha de fer coure fins just abans que comenci a agafar color, apagar el foc i deixar-la reposar tapada.

Les patates també s'han d'estofar. Es posen en una fregidora amb oli abundant, que les cobreixi, i amb el foc baix. No s'han de daurar, no s'han de fregir. Han de quedar tendres, cuites en oli sense arribar a dorar-se. S'han d'estofar per tandes si, com en el meu cas, no teniu una fregidora industrial. I posar-les a escòrrer d'oli en un escorredor.

Els ous, els deixato de dos en dos i els vaig posant un cop mesclats en un recipient (un bol) ben gros. Poso ous, capa de patata (salant-les lleugerament) i capa de ceba. I vaig repetint, ous, patata, ceba. Cal que la patata i la ceba s'empapin d'ou.

I ho deixo uns cinc minuts empapant.

Després amb la paella fonda al foc i l'oli suficient per humitejar tota la superfície de la paella (repartint-lo en fer-la tombar, és a dir molt poquet oli però que no quedi cap raconet sec) , hi aboco la barreja de ou, patata i ceba. La paella ha de ser calenta sense fumejar. I, inmediatamentdesprés d'abocar-hi els ingredients, tapar-los i abaixar el foc.

Tot el secret perquè surti bé la truita (que quedi cuita per dins, ben lligada i gens cremada per fora malgrat l'alçada) està en mantenir el foc baix, la truita sempre tapada, i donar lleus cops amb el mànec de la paella fent "rotar" la truita, perquè no s'enganxi i es reparteixi el calor de la cocció.

S'ha de girar la truita (tombar-la, fent servir un plat soper) com a poc 8 vegades, perque vagi coent des de tots dos costats. És una cocció lenta, a foc baix i aprofitant la humitat gràcies a la tapa. A partir de la tercera vegada que es tomba la truita, es va prement amb una escumadora i, si es fan uns foradets amb una forquilla per tota la superficie, l'ou sobrer surt i acaba d'ajudar a la compactació exterior. Poc a poc, quan es compacta per dins, l'aspecte exterior es va consolidant i agafa la forma "normal" de la truita, amb vores ben definides.

En acabar la cocció... es deixa uns vint minuts a temperatura ambient. I... a gaudir-ne!!!!

De les moltes receptes que te en Gatot he triat aquesta , perquè sembla que tots en sabem de fer una truita de patata i ceba ,però si seguiu el seu consell veureu el què és menjar una Bona truita Feu-me cas
Onixeta